OLOT

🐌 El Cargolí i el Hug l’eriçó d’Olot

Un dia, el Cargolí va arribar a una ciutat envoltada de muntanyes verdes i volcans adormits.

—On sóc? —va preguntar encuriosit.

—Ets a Olot, al cor de la Garrotxa —va dir una veu dolça.

Era el Hug l’eriçó, que hi vivia des de sempre.

—Aquest és el meu poble —va dir amb orgull—. Vine, que t’explicaré coses d’Olot.

Mentre caminaven a poc a poc, el Hug li va explicar que feia molts i molts anys la gent ja vivia aquí gràcies a la terra volcànica, negra i fèrtil. També li va parlar de quan Olot era una vila petita, plena de pagesos i artesans.

—Amb el temps —va continuar el Hug— van arribar les fàbriques tèxtils i molta gent d’altres pobles. Va ser una època de molt esforç, però Olot va créixer.

El Cargolí escoltava atent mentre observava els volcans, els boscos i els carrers plens d’història.

—M’agrada aquest lloc —va dir—. Té calma, força i memòria.

—És perquè Olot s’ha fet pas a pas —va somriure el Hug—, igual que tu.

Aquell dia, el Cargolí va entendre que cada poble té algú que n’explica la història, i a Olot, aquest algú era el Hug l’eriçó 🦔💚.