ALBIO

Història d’Albió

Albió és un petit nucli del terme municipal de Llorac, situat a la comarca de la Conca de Barberà, en un altiplà tranquil i envoltat de camps de cereals, boscos i masies antigues. Malgrat la seva dimensió reduïda, Albió conserva una personalitat pròpia i una història arrelada a l’edat mitjana.

🕍

Orígens medievals

El poble es documenta ja al segle XI, en plena expansió dels comtats catalans cap a les terres de ponent. Albió va créixer al voltant de l’antiga església de Sant Gil, un temple romànic senzill però molt ben conservat, que ha estat sempre el centre espiritual i social de la comunitat.

🏰

Un lloc estratègic

Gràcies a la seva posició elevada, Albió controlava els camins que unien la Conca de Barberà amb l’altiplà de la Segarra. Durant segles, aquest pas va ser important per a traginers, pastors i pagesos.

🌾

Terra de pagesia

Tradicionalment, Albió ha estat un poble dedicat a la agricultura de secà, sobretot cereal (blat i ordi), ametllers i alguna vinya. Encara avui, el paisatge que envolta el nucli manté aquest caràcter agrícola, que defineix l’essència del poble.

🏛️

Patrimoni

• Església de Sant Gil d’Albió: romànica, amb campanar d’espadanya transformat posteriorment. És l’edifici més emblemàtic.
• Nucli antic: petites cases de pedra i carrerons que conserven la tranquil·litat i la manera de viure tradicionals.
• Entorn natural: camins rurals i paisatges oberts que formen part de les rutes de senderisme de la zona.

🤍

Albió avui

Malgrat ser un nucli petit, Albió manté una forta identitat local i un patrimoni molt ben conservat. És un lloc ideal per a qui busca pau, natura i història, i un exemple perfecte de l’arquitectura rural de la Conca de Barberà.